Boomerang
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
I va dir "nens, esteu morenos", i va dir "almenys, heu crescut un pam".
I l'ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
I estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure's del cap
El fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial
De les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
Vam estudiar els corrents de l'aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
Però el boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
I van baixar els altres amb la vanessa -ai la vanessa, com li deu 'nar?-,
Menjaven pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc,
Fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el xavi, que era més gran,
"deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
Que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!".
I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
I, no sé l'ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
Veure en els ulls de la vanessa que la cosa es posava interessant.
Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l'indurain
I vam maleir el danès i les rampes d'hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat,
Vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.
I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
Però m'esforçaré i una cosa m'abstindré de regalar,
Que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d'acord, acceptat,
Però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d'hora, només queda una veritat:
El boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la perícia d'un professional.
Boomerang
Llegó el tío con barba larga, los abuelos hacían una comida especial,
Y dijo "niños, estáis morenos", y dijo "al menos, habéis crecido un palmo".
Ignasi y yo escuchábamos mil aventuras de países lejanos
Y estaban bien, y eran entretenidas, pero era difícil sacárselas de la cabeza
Hacerlo volar por encima del barrio aquel regalo extraño.
Por fin abajo, nos situamos a una distancia prudente
De las señoras que se bronceaban y de los coches aparcados,
Estudiamos las corrientes de aire, nos secamos el sudor de las manos.
Pero el boomerang se atascaba entre las ramas y nunca volvía.
Pero el boomerang reclamaba la destreza de un profesional.
Y bajaron los demás con Vanessa -ay Vanessa, cómo le irá?-
Comían pipas con arrogancia, se la sudaban desde el banco,
Hasta que aburrido de aquel espectáculo vino Xavi, que era mayor,
"dejadme un tiro, apartaos, dejadme un tiro, panda de idiotas,
Esto es muñeca, esto es lo que quiere, un buen juego de brazo!".
Y, señores, tan bueno es insistir como saber retirarse
Y, no sé Ignasi, pero en mi caso, puedo reconocer que me dolió
Ver en los ojos de Vanessa que la cosa se ponía interesante.
Pero el boomerang se atascó entre las ramas y no volvió nunca.
Pero el boomerang reclamaba la destreza de un profesional.
Pero hablo de tiempo, creo que era julio cuando se fundió Indurain
Y maldecimos al danés y las rampas de Hautacam.
Los años, al fin, nos han hecho hombres y, aunque nadie ha procreado,
Voy pensando alternativas, por si acaso se da el caso.
Y en este mundo entre mis fuertes no habrá nunca los detalles
Pero me esforzaré y una cosa me abstendré de regalar,
Que la infancia será divertida, mágica, libre, de acuerdo, aceptado,
Pero no hay tanto tiempo para perder y, tarde o temprano, solo queda una verdad:
El boomerang se atascaba entre las ramas y no volvía nunca.
El boomerang reclamaba la destreza de un profesional.