Vint de Març

M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.

Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.

El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.

M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut
d'una perdiu.

I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de Març.

M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com um lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.

Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.

Veinte de Marzo

Me habría gustado estar despierto
esa mañana que con un vestido verde
entre unos trigales
él llegó.

Venía silbando, como un niño.
Tenía las manos llenas de pájaros
y hacia el cielo
los iba esparciendo.

Lo rodeaban las abejas.
Llevaba un sombrero de margaritas
y en la bandolera
me traía la primavera
el veinte de marzo.

Me habría gustado estar despierto
o haber dejado los balcones abiertos
y en mi sueño
intuir cómo...,
tejas y ramas se llenan de nidos
y el rocío seco vuelve a mojarse en el río
y el agudo grito
de una perdiz.

Y la mirada del conejo
y oler la madrugada
que en la bandolera
nos trajo la primavera
el veinte de marzo.

Me habría gustado estar despierto.
Estar tumbado sobre una roca como un lagarto
con la barriga al sol
y con una flauta,
y haber salido a recibirlo como es debido
y adornar con flores de papel los portales
como si fuera tiempo
de carnaval.

Pero esa mañana yo dormía
tranquilo, porque no sabía
que en la bandolera
me traía la primavera
el veinte de marzo.

Composição: J. M. Serrat