Viure Sense Tu

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
Manuals de geografia,
Cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
De cabells que s'embullaven,
De mans i de perfums.

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
Eren gustos que nedaven
Entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
Sa teva mirada
Que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
Que se diu felicitat,
Primavera i trinaranjus
Amb qui més has estimat,
Te regal sa meva vida
I sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t'estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d'arreglar,
Que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
Manuals de geografia,
Cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
De cabells que s'embullaven,
De mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
Eren gustos que nedaven
Entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
Sa teva mirada
Que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
Que se diu felicitat,
Primavera i trinaranjus
Amb qui més has estimat,
Te regal sa meva vida
I sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t'estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d'arreglar,
Que som amics, que som amants.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
Que se diu felicitat,
Primavera i trinaranjus
Amb qui més has estimat,
Te regal sa meva vida
I sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
Tan a prop que me fa mal,
Que surt es sol i encara plou,
Que t'estim massa i massa poc,
Que no sé com ho hem d'arreglar,
Que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
Punt i principi de viure sense tu.

Vivir Sin Ti

Dulce beso, tiene sabor a que se acaba,
Punto y principio de vivir sin ti.

Yo no sabía que también me darías
Manuales de geografía,
Cien lunes en un dibujo.

Yo qué sabía de alienígenas que se encontraban,
De cabellos que se enredaban,
De manos y perfumes.

Dulce beso, tiene sabor a que se acaba,
Punto y principio de vivir sin ti.

Yo no sabía que en su noche me probarías,
Eran gustos que nadaban
Entre bocas y rincones.

Yo no sabía que después me mataría
Tu mirada
Que llora y dice que no.

Y llega un día que la vida es un teatro
Que se llama felicidad,
Primavera y naranjitas cantarinas
Con quien más has amado,
Te regalo mi vida
Y sin ti ya no me vale.

Y la tarde la dejamos pasar y me miras
Tan cerca que me duele,
Sale el sol y aún llueve,
Que te quiero demasiado y demasiado poco,
Que no sé cómo arreglarlo,
Que somos amigos, que somos amantes.

Dulce beso, tiene sabor a que se acaba,
Punto y principio de vivir sin ti.

Yo no sabía que también me darías
Manuales de geografía,
Cien lunes en un dibujo.

Yo qué sabía de alienígenas que se encontraban,
De cabellos que se enredaban,
De manos y perfumes.

Yo no sabía que en su noche me probarías,
Eran gustos que nadaban
Entre bocas y rincones.

Yo no sabía que después me mataría
Tu mirada
Que llora y dice que no.

Y llega un día que la vida es un teatro
Que se llama felicidad,
Primavera y naranjitas cantarinas
Con quien más has amado,
Te regalo mi vida
Y sin ti ya no me vale.

Y la tarde la dejamos pasar y me miras
Tan cerca que me duele,
Sale el sol y aún llueve,
Que te quiero demasiado y demasiado poco,
Que no sé cómo arreglarlo,
Que somos amigos, que somos amantes.

Y llega un día que la vida es un teatro
Que se llama felicidad,
Primavera y naranjitas cantarinas
Con quien más has amado,
Te regalo mi vida
Y sin ti ya no me vale.

Y la tarde la dejamos pasar y me miras
Tan cerca que me duele,
Sale el sol y aún llueve,
Que te quiero demasiado y demasiado poco,
Que no sé cómo arreglarlo,
Que somos amigos, que somos amantes.

Dulce beso, tiene sabor a que se acaba,
Punto y principio de vivir sin ti.

Composição: Joan Miquel Oliver